Reflexió PLE Ana Ribas

L’entorn personal d’aprenentatge o PLE comporta, com bé diu el seu nom, un caràcter individual. Parlar de PLE és parlar del camí que realitza al llarg de la vida una persona envers l’aprenentatge. Abans, les fonts de coneixement estaven clarament limitades però actualment, gràcies a la incorporació de les noves tecnologies dins del camp d’aprenentatge ens trobem davant un mar infinit de coneixements. És per això que el PLE suposa un enriquiment pel procés d’educació, tant pels alumnes com pels professors. Hem d’entendre que aquest enriquiment no només implica l’accés a la informació, dins del PLE també cal tenir en compte que les fonts poden usar-se per crear i compartir els nostres coneixements permeten una comunicació entre tota la comunitat educativa.

D’altra banda, cal esmentar que la formació no només comporta un aspecte formal. De fet, les xarxes socials com Twitter o Instagram, hi han col·laborat de forma positiva en l’enriquiment dels coneixements de la comunitat educativa. La incorporació d’aquestes xarxes socials en l’educació han implicat l’apropament de docents entre docents i amb alumnes. També han ajudat en l’enriquiment dels mateixos coneixements amb els de la resta. A tall d’exemple, existeix un proverbi africà que diu “Per educar a un nen, cal una tribu sencera”, podem entendre que aquest aforisme també és aplicable en l’educació de cada individu, reprenent així la idea del PLE com entorn personal d’aprenentatge que s’enriqueix dels coneixements de la resta, als quals podem arribar mitjançant diverses fonts, entre elles les noves tecnologies. 

A més a més, cal relacionar el PLE amb l’esquema d’autoregulació de Zimmerman (Zimmerman, B. J., & Moylan, A. R. (2009). Self-regulation: Where metacognition and motivation intersect. In D. J. Hacker, J. Dunlosky & A. C. Graesser (Eds.), Handbook of Metacognition in Education (pp. 299-315). New York: Routledge). Dins d’allò que forma part del nostre PLE, podem entendre que l’ús de les fonts implica un procés d’autoregulació que pot dividir-se entre la fase d’execució, la fase d’autoreflexió i la fase de planificació. En primer lloc, la fase d’execució implica portar a terme estratègies específiques, crear imatges, gestionar el temps, etc. Segonament, la fase d’autoreflexió implica una autoavaluació davant el treball. En tercer lloc, trobem la fase de planificació que analitza la tasca i estableix uns objectius. Aquest esquema és un cercle que es retroalimenta. L’ús del PLE implica un procés d’aprenentatge i com a procés personal, està estretament relacionat amb l’esquema d’autoregulació.

A tall de cloenda, realitzar el diagrama del nostre PLE ens fa adonar de la diversitat de fonts que utilitzem a l’hora d’aprendre. A més, podem veure com cadascuna d’aquestes fonts afecta de forma diversa al nostre procés d’aprenentatge, així doncs, dins de les mateixes TIC comptem amb xarxes socials que ens ajuden a crear, altres que ens atorguen informació i algunes d’elles ens ajuden a reflexionar.

By Ana Ribas Ferrer