Thinglink Ana Ribas

A tall d’introducció, cal esmentar que personalment ser professor em suposa un repte molt gran. A educació secundària vaig trobar diversos professors que em van marcar per la seva passió cap a la matèria explicada i l’empatia que mostraven cap als alumnes. A partir d’aquell moment, i després de descobrir com m’agradaven la història, l’art, la filosofia i les llengües, vaig decidir estudiar Humanitats i fer el Màster de Professorat. El meu objectiu és des de llavors, transmetre  als meus alumnes aquest interès cap a l’estudi i el coneixement que tinc, com ho feren en el seu moment els meus professors. 

Durant el Màster, m’he adonat que les fonts d’inspiració i motivació de la docència no només es troben en els professors que trobem, tot i que aquestos tenen un gran pes a l’hora de marcar com som i el nostre camí. Se’ns han mostrat diverses eines que ens han servit per plasmar aquestes fonts d’inspiració. A tall d’exemple, l’eina del Symbaloo ens pot resultar útil per organitzar  les fonts que utilitzem per perfilar-nos com a professors. Crear el nostre propi PLE i reflexionar sobre ell també ha estat un exercici metacognitiu molt important a l’hora de formar-nos com a docents. Així com ho han estat les unitats didàctiques individuals i els projectes interdisciplinaris. Per últim, la creació del nostre thinglink i la reflexió sobre aquest ha resultat ser l’exercici perfecte per acabar aquest curs de formació puix que suposa perfilar-nos com a docents d’una forma més introspectiva, és a dir, ens permet reflexionar sobre el que hem viscut i el que esperem viure com a docents, a més de comparar el període de classes a la universitat i el període de pràctiques als centres d’educació secundària.

El contrast entre les classes teòriques i el període de pràctiques ha estat gran. D’una banda, els professors de la universitat ens han mostrat nombroses eines digitals que aporten moltes opcions i alternatives a l’obsolet model de les classes basades en un llibre de text. També se’ns han explicat metodologies diverses que proposen un canvi de pensament a l’hora de donar classe, canviant l’antic model del sage on the stage a l’idoni guide on the side. El problema, per dir-ho d’alguna forma, arriba al període de pràctiques. En general, ens vam trobar una situació en la qual el model de les classes magistrals basades en el llibre de text encara estava molt present. A més, les eines digitals que tantes oportunitats aportarien als alumnes a l’hora de formar-se no estan presents als centres perquè manquen recursos tant econòmics com humans. 

A tall de cloenda, en un primer moment el contrast entre la universitat i les pràctiques al centre va resultar molt impactant, potser fins i tot podríem dir que va resultar un poc desmotivador. Tot i això, hem après a veure-ho com un repte per motivar-nos a millorar nosaltres mateixos el sistema educatiu. Ens estem perfilant com a docents i continuarem així al llarg de la nostra professió gràcies a totes les fonts d’inspiració que trobem al nostre abast.

By Ana Ribas Ferrer