Què potser no
hauríem de tenir en compte el nou caràcter amb el qual entrem a la pràctica
educativa les noves generacions de docents? Un caràcter que està adaptat a les
noves tecnologies, amb noves metodologies, amb nous sistemes d’aprendre a
ensenyar i d’aprendre a aprendre; un caràcter que sap tractar amb les noves
característiques digitals i socials que defineixen la societat del moment, en
la qual trobarem a les nostres aules alumnes capaços de deduir per sí mateixos
respostes a determinades qüestions sobre diversos coneixements; alumnes que,
com deia Zimmerman, són capaços d’arribar als conceptes que necessiten per
desfer incògnites que se’ls plantegen en aquesta societat tant diversa, que fa
girar el coneixement i l’expandeix i el relaciona directament amb tot allò que
té a veure amb el món digital i les noves tecnologies, que es fan partícips de
l’educació. L’open ajudarà als estudiants a anar més enllà del materials i els
coneixements que aportin els professors a classe, essent així considerats com éssers
individuals i independents dins del seu procés d’aprenentatge, en el qual
treballaran, remarquem, de manera independent i aprendran dins de les pautes
que ells mateixos es marquin, perquès es marcaran les seves pròpies connexions.
Els alumnes han d’aprendre dels errors, fer les seves pròpies seleccions i
trobar grans resultats i majors recompenses.
És per això que creiem
que seria convenient apostar més per l’open education i la facilitat que ens
aporta a l’hora de compartir noves metodologies, activitats, etc. OEP i OER
haurien d’anar de la mà i potenciar la publicació de material educatiu de
creació pròpia de manera oberta i, a la vegada, donar-li més prestigi de manera
que, així, els docents que pretenguin ser oberts (quant a compartir informació,
metodologies, activitats...) tinguin l’oportunitat de publicar-ho tot de manera
oberta i guanyar prestigi personal a través de publicacions en revistes
digitals (o no), evitant d’aquesta manera haver de caure en aquelles que són de
pagament. Ara mateix els llocs de publicació open de qualitat són molt limitats
en el nostre país, i la majoria són molt específics d'un camp d'estudi o
proposats per universitats. Volem compartir alguna informació de grups que han començat
la iniciativa de publicar en open.
Un grup extern
establert en la Brigham
Young
University
que té com a objectiu millorar l'educació des de publicacions open. (https://openedgroup.org/publications)
Un dels principals
diaris digitals de publicacions open. (http://www.irrodl.org/index.php/irrodl)
Remarquem que la pràctica de l’OEP, ens porta a plantejar-nos diverses
dimensions sobre l’Open Education. En primer lloc, trobar l’equilibri entre la
privacitat, entesa com l’aspecte personal del docent, i l’obertura davant els
estudiants, un aspecte amb el qual s’ha de negociar constantment. Segonament,
el desenvolupament d’identitats digitals que els professors puguin utilitzar
per comunicar-se, col·laborar, aprendre i ensenyar. La tercera dimensió a
tractar és el valor de l’aprenentatge social a partir de teories com el
constructivisme social i la teoria sociocultural que posa èmfasi en la
importància dels estudiants d’aprendre de forma activa. Per últim, desafiar el
paper tradicional de l’ensenyament, fent que els professors es vegin a ells
mateixos no només com docents sinó també com alumnes, canviant així el “sage on
the stage” per el “guide on the side”.
L’Open entre iguals... Si pensem en la possibilitat de compartir
entre docents les nostres pràctiques i a partir d’aquesta base d’open entre
iguals, anar expandint-nos a través de diferents comunitats socials com ara
entre pares, entre alumnes, entre tots aquells que estiguin interessats en la
docència i anar creixent a poc a poc com si es tractés d’una xarxa de
coneixement, del centre escolar cap enfora, que és una acció que es facilita
gràcies a l’expansió que ens aporten les tecnologies de la informació i la
comunicació. Així doncs, podem entendre l’aprenentatge
obert no només com una pràctica sinó com una ètica, un compromís democràtic i
una forma de ser enfront de l’educació. Existeixen complicitats i riscs sobre
l’aprenentatge obert però els beneficis ho compensen. L’educació és compartir coneixement, per això l’
“openness” és inherent a l’educació, ens explica na Catherine Cronin al seu article ‘Openness and
Praxis: Exploring the Use of Open Educational Practices in Higher Education’ (http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/3096/4301), per tant, tinguem present que l’ “Openness” a
l’educació compta amb diverses interpretacions: Open admission, Open as free,
Open educational resources (OER) i Open educational practices (OEP). Aquesta
última es diferencia de la resta perquè compta amb pràctiques col·laboratives
que inclouen la creació, l’ús i la reutilització de l’OER, a més de pràctiques
pedagògiques que utilitzen tecnologies participatives i xarxes socials per la
interacció, l’aprenentatge entre iguals, la creació de coneixement i
l’empoderament dels alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario