Benvinguts de nou Ciberfollowers!
Els Ciberprofessors tornem a ser
per aquí per parlar-vos d’allò que es coneix com a model holístic de
competències docents per al món digital! Feu-vos a la idea que aquest model
pretén deixar enrere les competències bàsiques antigues pedagògiques i
disciplinàries, afegint-ne noves competències. Com a docents ens toca
renovar-nos, depurar-nos, evolucionar, millorar-nos i tornar-nos més
tecnològics!
Hem compartit aquest tema entre
dos grups, de manera que us presentem dues infografies, que us definiran què és
aquest model holístic i quines són les sis noves aptituds que hem d’absorbir i
augmentar com a docents del futur que som. La primera d’elles és de l’equip de
n’Adrià, d’en Jordi, d’en Toni i d’en Víctor, que ens han presentat una petita
introducció del què es coneix com a sistema docent holístics de competència
docent per al món digital i, a més, han mencionat tres de les característiques
que el defineixen. Amb la nostra infografia, després, hem afegit les tres
característiques que faltaven i n’hem presentat la conclusió. D’aquesta manera,
mitjançant un treball en equip cooperatiu, hem aconseguit la definició d’aquest
nou sistema docent, que gira al voltant de l’adaptació del professor
actualitzat i al mateix ritme que l’evolució de la societat tecnològica, per
tal de construir-se com a docent competent en les competències de les TIC, tant
en aprendre a utilitzar-les com en ensenyar a fer-les servir.
Les infografies són les següents:
Els autors Francesc Esteve, Linda
Castañeda i Jordi Adell a la Revista
Interuniversitaria de Formación del Profesorado (Març 2018) ens
introdueixen aquest sistema al qual fem referència, que podeu llegir clicant a
continuació:
En aquesta revista digital, els
autors comenten les noves competències que han d’afegir els docents a les
competències bàsiques; es classifiquen en sis i demanen que s’hauria d’incloure
el docent com a generador de pràctiques i continguts pedagògics digitals, com
un model pràctic reflexiu augmentat, ha de ser un professor expert en entorns
d’aprenentatge enriquits i que sigui sensible a l’ús de les TIC des del
compromís social, essent capaç d’utilitzar tota aquesta tecnologia per expandir
la relació amb la família i l’entorn de l’estudiant.
Com podem veure en aquesta imatge
agafada de l’article anterior, en aquest model holístic, totes les competències
estan relacionades entre si, per tal de formar el docent del futur, instruït en
competències tradicionals però sense perdre de vista la inclusió de les TIC en
els centres escolars.
Una idea que no és nova, ja que
l’autor Lee Shulman introdueix els primers conceptes de l’anomenat TPACK en
1986, i els autors Mishra i Koehler l’acaben d’explicar, on proposen que els
docents han de ser posseïdors de competències de continguts, pedagògiques i
tecnològiques per ser capaç tant d’ensenyar la matèria, com de transmetre el
procediment, a més d’incloure l’ensenyament de les tecnologies. Com bé han
il·lustrat els companys Luis, Xavi, Marc i Xicu en el següent pictograma:
El que els ciberprofessors volem
mostrar-vos en aquesta ocasió, és que els docents del futur han de tenir
competències tecnològiques, no només per fer servir les TIC a l’hora de donar
classe, sinó per transmetre valors tecnològics des de la pedagogia, uns
aspectes que potser ja hauríem d’adaptar actualment, sobretot perquè les noves
tecnologies evolucionen al mateix temps que la societat i ja hi són molt
presents per la seva múltiple funcionalitat, tant d’adquisició de coneixements
com en mètodes de comunicació, per exemple.
Hem de tenir present que els
docents actuals han de modificar, millorar i augmentar el seu entorn personal
d’aprenentatge (recursos, fonts d’informació, connexions i actituds
conjuntament amb l’acció de l’aprenentatge, que dóna lloc a noves actituds i
coneixements) de manera que s’adaptin a l’evolució de les noves tecnologies,
que va unida a l’evolució social tecnològica. És com si ens diem a nosaltres
mateixos alguna cosa del tipus jo he
d’aprendre a utilitzar i donar un ús lògic a tot això, perquè després ho he
d’ensenyar, és un aprendre i ensenyar al mateix temps. Nosaltres, com a
futurs docents, hem de ser capaços d’adaptar-nos als canvis que es produeixen
en la societat de la comunicació actual i posar-ho en pràctica en el nostre
procés d’ensenyament i d’aprenentatge també. D’aquesta manera, el que es pretén
és que els alumnes que formin part d’aquest procés d’ensenyament siguin capaços
d’adquirir coneixements per mèrits propis i formar-se un pensament personal i
crític. Que els nostres alumnes es tornin individus de la societat amb un
caràcter crític personal i subjectiu, repetim, que siguin capaços
d’enfrontar-se a la societat amb coneixements creats de manera pròpia, que
tinguin el seu propi discurs. Tot molt propi, subjectiu, excepcional,
individual i únic, si pot esser. Tot això ho diem perquè el coneixement ara
s’adquireix de manera diferent, ja no és necessària la memorització, ara ens
podem documentar en qualsevol lloc i moment del dia, per tant, el que ens queda
és aprendre a cercar els coneixements necessaris i aplicar-los de manera
crítica i subjectiva a la societat. Recordem, a més, que el nou sistema d’aprenentatge es basa en
actituds i condicionaments.
Semblant a algun pensament
filosòfic, podríem dir que com a docents volem formar els nostres alumnes
perquè ells mateixos puguin anar creant i construint un món millor, volem fer
que les persones siguin millors. Podem puntualitzar que el professor ha
d’entendre el paper de les noves tecnologies com a una eina de compromís
social, és a dir, que el docent entén que les noves tecnologies digitals es
poden utilitzar com a ferramentes culturals, ja que formen part de l’entorn
immediat dels adolescents i les seves consciències giren al voltant d’elles.
D’aquesta manera doncs, amb
aquestes pinzellades, podem veure el nou model de docent, que evoluciona per a
convertir-se en un professor competent digitalment, ajudarà els seus alumnes a
entendre i fer servir les TIC com a eina amb finalitat social i política.
Tinguem en compte que les TIC han augmentat i diversificat la possibilitat de
comunicació entre els docents, entre famílies i entre la societat en general. De fet, avui
en dia tots disposem de dispositius electrònics que ens poden resultar molt
útils (sobretot entre docents i pares) per poder tenir una comunicació molt més
activa. Tant els professors com els pares, han de veure l'oportunitat tan bona
que tenen les noves tecnologies i utilitzar-les sempre a favor de l'alumne.
Amb
tot això, el que intentem transmetre en aquest segon blog, és la idea
d'aprofitar aquestes noves tecnologies i intentar millorar la societat que
tenim avui en dia. Tot això pot sonar una mica idealista, inclús podem estar
parlant d'UTOPIA, però, com deia Juan Manuel Serrat: “Sin utopia, la vida sería
un ensayo para la muerte” (https://www.youtube.com/watch?v=tQWxSpVDSJQ).
Volem un món millor i per a obtenir això, el primer que necessitem és tenir
actitud i ganes per posar-nos en acció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario