Tornem a ser-hi!
Els Ciberprofesors estam de
tornada per parlar-vos sobre la fase d’auto-reacció dins de la fase d’autoreflexió del model de Zimmerman.
Ben sabut és per cadascun de nosaltres que els nostres pensaments, les nostres emocions,
accions i motivacions, les controlem nosaltres mateixos per aconseguir els
objectius que ens plantegem. Avui parlem de l’autoaprenentatge regulat, que és aquell que regula el pensament
(tot allò cognitiu), tot allò que sigui observable, tot allò que siguin
emocions i motivacions que funcionin de motor, mireu-ho al bloc dels nostres
companys, on us faran un repàs per les creences auto-motivadores i la seva
finalitat d’èxit educatiu i les expectatives del resultat que obtenen els
alumnes. Les infografies d’aquesta tanda ens explicaran el funcionament
d’aquest model a partir de diverses visions crítiques. Si en vols una
introducció passa per aquí, t’introdueixen les dues accions fonamentals
d’establiment d’objectius i de planificació estratègica.
En aquesta infografia tractem amb
l’emfatització d’aspectes socials per al desenvolupament de l’auto-regulació,
que vol dir regular el nostre pensament; l’auto-control, que és quan
l’estudiant domina l’execució sense model d’observació i es dirigeix a
l’auto-regulació, com ens expliquen els nostres companys a partir de les
teories de Zimmerman (https://educadamentesite.wordpress.com/2016/01/10/el-proceso-de-autorregulacion-segun-zimmerman/) i es seves estratègies
cognitives que és
quan l’alumne automatitza aspectes de l’execució i és capaç d’actuar
estratègicament adaptant.se a factors contextuals. Doncs bé, en la nostra
infografia parlem sobre l’auto-satisfacció, l’últim estadi d’aprenentatge
regulat. En ell us demostrem que hi ha activitats que ens poden generar afectes
positius i que, per tant, produeixen un
major nivell de motivació per futures execucions; per contra, les que en
generen de negatives, ens conduiran cap a l’evitació de l’activitat. Amb això
us volem fer entendre que els alumnes han de ser capaços de regular les seves
emocions i intentar no autodestruir-se, que és una simple finalitat que fa
pensar en aquest model d’auto-regulació i que el procés de reflexió, que és el
que inclou la nostra fase d’auto-reacció, ens permet passar primer per un
procés d’auto-reflexió i d’atribucions causals, on els alumnes han de ser
capaços de formar-se explicacions sobre l’èxit i el fracàs. Un conjunt
d’emocions que influiran en l’alumne i en les expectatives que ell mateix
s’havia creat, influint així també en la seva autoestima (https://es.wikipedia.org/wiki/Autoestima).
Així doncs, us deixem l’evolució
del procés giratori que ens porta a l’auto-reacció, que és aquella manera que
tenen els alumnes de reaccionar davant els resultats aconseguits, que com hem
dit anteriorment, s’adapten a les nostres expectatives: efectes positius i
negatius que depenen d’allò que esperem aconseguir. És important tenir en
compte la motivació per captar els alumnes i que no caiguin en inferències
defensives com el desinterès i apatia davant activitats en les quals l’alumne
considera que ha fracassat.
Com a professors, us podem
aconsellar que treballeu l’auto-regulació per a que els alumnes aprenguin a
controlar les seves emocions i a no perdre la motivació davant el que ells
consideren un fracàs. Com va dir Jean Paul Marat no
existeix el fracàs, només quan deixem desforçar-nos. Voilà! El missatge
principal que hem de transmetre als alumnes i a nosaltres mateixos!
