Reflexió PLE Marga Costa

Que la societat evolucioni de la mà de les noves tecnologies ha fet que els notres espais personals d'aprenentatge s'hagin enriquit i hagin afegit, inevitablement, materials tecnològics, quant a nous entorns d'internet com també en aplicacions/eines per a treballar l'ensenyament (canva, piktochart, thinglink, google sites, padlet, etc) i xarxes socials (que són elements de formació informal), sobretot perquè els docents, a mesura que evoluciona el món educatiu, les maneres d'ensenyar (aprenentatge per projectes, per exemple), volen anar millorant i actualitzant-se. El nostre procés d'aprenentatge està en continu moviment i desenvolupament, per tant, el nostre espai personal d'aprenentatge evoluciona de forma paral·lela, tant per professorat com per estudiant. 

Sí que és veritat que tenir un espai personal i individual d'aprenentatge pot ajudar-te, a part d'adquirir nous coneixements i aprenentatges, a crear el teu propi coneixement i, a més, a compartir-lo amb altres persones que formen part del món de l'educació, del món de l'aprenentatge i de l'autoaprenentatge també, perquè no, i d'aquesta manera poder difondre de manera molt àmplia el teu coneixement. Per tant, amb les xarxes socials, per exemple, així com facebook o twitter, podem expandir i compartir el nostre coneixement amb altres persones externes, que a la vegada poden aportar comentaris i critiques productives cap al creador de la informació, per així anar millorant les fonts de coneixement que tu mateix pots crear. Les xarxes socials són un top de la nostra època, pràcticament ens movem i ens informem a través d'elles, perquè: qui no mira els diaris o revistes informatives de diversos coneixements a través de facebook? Qui no segueix algun intel·lectual d'alguna matèria en concret així com literatura o psicopedagogia, que és tan necessària actualment dins el món dels centres educatius? I tot a favor de la societat, sempre connectada, sempre atenta, sempre a l'aguait de qualsevol novetat, de qualsevol innovació, de qualsevol creació que comporti una novetat, una millora a la societat; els llibres i la memorització de coneixements queda desfasat, ara es porta el coneixement continu, en moviment, en la xarxa. 

Evidentment, a nosaltres en cau a sobre l'obligació d'ensenyar als nostres alumnes la utilització correcta i eficient de les noves tecnologies i, així, contribuir a la seva evolució i formació correcta, per tant, el sentiment positiu ha d'anar de la nostra mà, aferrat, la intenció i l'optimisme ens són necessaris per tirar endavant i voler que el coneixement arribi a qui pretenem, i que aquell que creem sigui acceptat i expandit, ja que les tecnologies han canviat completament la nostra manera d'aprendre, per això el PLE és tan important, perquè encara que sempre ha existit, ara és millora perquè integra, a part de tot el que hem dit més amunt, totes les possibilitats que aporta internet, que ha multiplicat les possibilitats d'aprenentatge i, evidentment, les TIC. El nostre PLE està sempre en continu desenvolupament, deixem que es faci gran.

By Marga Costa Noguera

Reflexió PLE Ana Ribas

L’entorn personal d’aprenentatge o PLE comporta, com bé diu el seu nom, un caràcter individual. Parlar de PLE és parlar del camí que realitza al llarg de la vida una persona envers l’aprenentatge. Abans, les fonts de coneixement estaven clarament limitades però actualment, gràcies a la incorporació de les noves tecnologies dins del camp d’aprenentatge ens trobem davant un mar infinit de coneixements. És per això que el PLE suposa un enriquiment pel procés d’educació, tant pels alumnes com pels professors. Hem d’entendre que aquest enriquiment no només implica l’accés a la informació, dins del PLE també cal tenir en compte que les fonts poden usar-se per crear i compartir els nostres coneixements permeten una comunicació entre tota la comunitat educativa.

D’altra banda, cal esmentar que la formació no només comporta un aspecte formal. De fet, les xarxes socials com Twitter o Instagram, hi han col·laborat de forma positiva en l’enriquiment dels coneixements de la comunitat educativa. La incorporació d’aquestes xarxes socials en l’educació han implicat l’apropament de docents entre docents i amb alumnes. També han ajudat en l’enriquiment dels mateixos coneixements amb els de la resta. A tall d’exemple, existeix un proverbi africà que diu “Per educar a un nen, cal una tribu sencera”, podem entendre que aquest aforisme també és aplicable en l’educació de cada individu, reprenent així la idea del PLE com entorn personal d’aprenentatge que s’enriqueix dels coneixements de la resta, als quals podem arribar mitjançant diverses fonts, entre elles les noves tecnologies. 

A més a més, cal relacionar el PLE amb l’esquema d’autoregulació de Zimmerman (Zimmerman, B. J., & Moylan, A. R. (2009). Self-regulation: Where metacognition and motivation intersect. In D. J. Hacker, J. Dunlosky & A. C. Graesser (Eds.), Handbook of Metacognition in Education (pp. 299-315). New York: Routledge). Dins d’allò que forma part del nostre PLE, podem entendre que l’ús de les fonts implica un procés d’autoregulació que pot dividir-se entre la fase d’execució, la fase d’autoreflexió i la fase de planificació. En primer lloc, la fase d’execució implica portar a terme estratègies específiques, crear imatges, gestionar el temps, etc. Segonament, la fase d’autoreflexió implica una autoavaluació davant el treball. En tercer lloc, trobem la fase de planificació que analitza la tasca i estableix uns objectius. Aquest esquema és un cercle que es retroalimenta. L’ús del PLE implica un procés d’aprenentatge i com a procés personal, està estretament relacionat amb l’esquema d’autoregulació.

A tall de cloenda, realitzar el diagrama del nostre PLE ens fa adonar de la diversitat de fonts que utilitzem a l’hora d’aprendre. A més, podem veure com cadascuna d’aquestes fonts afecta de forma diversa al nostre procés d’aprenentatge, així doncs, dins de les mateixes TIC comptem amb xarxes socials que ens ajuden a crear, altres que ens atorguen informació i algunes d’elles ens ajuden a reflexionar.

By Ana Ribas Ferrer

Reflexió PLE Pablo del Horno

La incursió de les noves tecnologies ha obert un món de possibilitats en quasi tots els àmbits professionals i socials. En l'àmbit de l'educació la infinitat de recursos disponibles tant pels docents com per als alumnes crea la problemàtica de la gestió del temps i d'aquests recursos. Donant un petit cop d'ulls als centres d'educació secundària es pot comprovar que aquells docents que intenten introduir als seus alumnes en un entorno acadèmic-digital es troben amb la problemàtica de què els alumnes se senten aclaparats amb tota la informació que reben, per aquest motiu aquells docents opten per servir de filtres pels seus alumnes i donar-los aquesta infinitat d'informació en petites dosis.

Però existeixen alternatives. Segurament tots els lectors d'aquest blog en algun moment del vostre aprenentatge heu reflexionat sobre el vostre entorn d'aprenentatge personal. Per a alguns de vosaltres seria la gestió del vostre escriptori i espai de treball a casa, pot ser que uns altres éreu més eficients en grups d'estudi per preparar els exàmens de la universitat o consultant bibliografia en la biblioteca. Segurament inclús molt de vosaltres ja feu servir les TIC per buscar informació i compartir-la amb companys d'estudi. Segurament aquesta gestió del vostre PLE el feies inconscientment i sense que ningú t'expliqués en què consistia o els avantatges que tenia.

Les noves fornades de docents estem més instruïts en noves metodologies i sistemes d'aprenentatge i és per això que crec que els docents del segle XXI haurien d'aprofitar aquest coneixement i aquestes eines digitals amb les quals contem per instruir als alumnes de secundària a gestionar el seu propi PLE, d'aquesta forma no tendiren que fer de filtre la informació als alumnes, sinó que ells mateixos a través d'eines tan útils, intuïtives i gratuïtes com podria ser el "symbaloo" (per anomenar una del següent enllaç: http://www.aulaplaneta.com/2016/02/18/recursos-tic/ocho-herramientas-para-crear-tu-entorno-personal-de-aprendizaje-ple/) podrien ser capaços de gestionar la sobreinformació a la qual estan sotmesos.

És cert que instruir en la gestió d'aquests recursos no és fàcil. La informació que podem extreure de plataformes com twitter, blogs, pàgines web o wikis no sempre és verídica o útil i és per això que els professors han d'estar en una contínua formació i prestar interès en la informació que surt en aquestes xarxes per poder aconsellar de la manera més eficient possible als alumnes. De la mateixa forma, és impossible formar en l'ús d'eines per gestionar un PLE digital si un mateix no els fa servir o no els coneix, pel que fa al fet que els docents haurien de fer ús d'aquestes eines, tant per formar a l'alumnat com per la utilitat que té per a ells mateixos. 

Un exmple de PLE realitzat pels Ciberprofesortic:

A continuació compartiré un enllaç que parla dels beneficis de treballar el PLE amb els alumnes: https://canaltic.com/blog/?p=1135

By Pablo del Horno

Reflexió PLE Nerea Tur

La vida és un procés continuat d'aprenentatge, tant per als estudiants que van a un centre de primària o secundària, com per als que es troben en l'etapa universitària i segueixen adquirint o millorant els seus coneixements. No podem oblidar que el docent es troba en un procés continuat per millorar la seva formació i adaptar-se a la nova realitat. Per tot això, cal tenir molt clar que existeixen diferents models d'aprenentatge, és  a dir, no tothom utilitza el mateix sistema. Quan parlem de “PLE”, ens estem referint als recursos que nosaltres (docents i alumnes) emprem per al nostre aprenentatge individual. De fet, el PLE també integra tots els elements de formació informal, és a dir, també recull les xarxes socials. Les TIC formen part de la nostra vida diària, són necessàries dintre del context social en el qual ens trobem i, si saben fer un bon ús d'elles, ens podran servir per enriquir molt més el nostre coneixement.

Amb les PLE podem, no només accedir al coneixement, sinó també crear i compartir-lo. Tant el docent com l'alumne es troben en un segle on les TIC poden donar-te molts recursos i et poden ajudar a crear el teu propi coneixement. Padlet, Google Sites, són només algunes de les eines que  un professor pot utilitzar dintre d'una aula. Fins i tot Twitter pot servir d'eina per a què, tant els alumnes, com el professor, difonguin el seu coneixement a altres persones. Polítics, científics, filòsofs, molts d'aquests reflexionen i comenten temes d'actualitat dintre d'aquesta xarxa. Entre tots ens podem enriquir amb les reflexions i comentaris que fem dintre de Twitter. Qui es podria maginar que d'aquí a uns anys, la gent pogués crear i mostrar coneixement a través de les xarxes?

Ens trobem en un moment de la nostra vida on podem accedir a molta informació i, fins i tot, podem crear noves eines que serveixin de guia per a altres persones. Necessitem compartir les nostres reflexions i continguts en pro de la societat, dels alumnes que tenim a classe. Ells han de veure totes les possibilitats que tenen per aprendre i per veure totes les opcions de coneixement que tenen a l'abast. Com deia Jean Piaget: “El objectivo principal de la educación es crear personas capaces de hacer cosas nuevas y no simplemente repetir lo que otras generaciones hicieron”. No podem quedar-nos endarrerits i utilitzar un simple llibre per aprendre continguts i llegir-lo en veu alta davant dels alumnes. És moment d'utilitzar totes les eines que les TIC ens ofereix, i ensenyar als alumnes com utilitzar-les en pro de la seva formació.

Nosaltres, com a docents, hem de tenir l'esperança i la il.lusió d'ensenyar als nostres alumnes la realitat d'aquest món, però sobretot, hem de fer-los veure que el coneixement no es basa només en textos i repeticions dels continguts, hi ha moltes més coses que les xarxes socials ens podem oferir, només es tracta de canvia el “xip”.

By Nerea Tur Torres

Educació Open

Què potser no hauríem de tenir en compte el nou caràcter amb el qual entrem a la pràctica educativa les noves generacions de docents? Un caràcter que està adaptat a les noves tecnologies, amb noves metodologies, amb nous sistemes d’aprendre a ensenyar i d’aprendre a aprendre; un caràcter que sap tractar amb les noves característiques digitals i socials que defineixen la societat del moment, en la qual trobarem a les nostres aules alumnes capaços de deduir per sí mateixos respostes a determinades qüestions sobre diversos coneixements; alumnes que, com deia Zimmerman, són capaços d’arribar als conceptes que necessiten per desfer incògnites que se’ls plantegen en aquesta societat tant diversa, que fa girar el coneixement i l’expandeix i el relaciona directament amb tot allò que té a veure amb el món digital i les noves tecnologies, que es fan partícips de l’educació. L’open ajudarà als estudiants a anar més enllà del materials i els coneixements que aportin els professors a classe, essent així considerats com éssers individuals i independents dins del seu procés d’aprenentatge, en el qual treballaran, remarquem, de manera independent i aprendran dins de les pautes que ells mateixos es marquin, perquès es marcaran les seves pròpies connexions. Els alumnes han d’aprendre dels errors, fer les seves pròpies seleccions i trobar grans resultats i majors recompenses.

És per això que creiem que seria convenient apostar més per l’open education i la facilitat que ens aporta a l’hora de compartir noves metodologies, activitats, etc. OEP i OER haurien d’anar de la mà i potenciar la publicació de material educatiu de creació pròpia de manera oberta i, a la vegada, donar-li més prestigi de manera que, així, els docents que pretenguin ser oberts (quant a compartir informació, metodologies, activitats...) tinguin l’oportunitat de publicar-ho tot de manera oberta i guanyar prestigi personal a través de publicacions en revistes digitals (o no), evitant d’aquesta manera haver de caure en aquelles que són de pagament. Ara mateix els llocs de publicació open de qualitat són molt limitats en el nostre país, i la majoria són molt específics d'un camp d'estudi o proposats per universitats. Volem compartir alguna informació de grups que han començat la iniciativa de publicar en open.

Un grup extern establert en la Brigham Young University que té com a objectiu millorar l'educació des de publicacions open. (https://openedgroup.org/publications)

Un dels principals diaris digitals de publicacions open. (http://www.irrodl.org/index.php/irrodl) 

Remarquem que la pràctica de l’OEP, ens porta a plantejar-nos diverses dimensions sobre l’Open Education. En primer lloc, trobar l’equilibri entre la privacitat, entesa com l’aspecte personal del docent, i l’obertura davant els estudiants, un aspecte amb el qual s’ha de negociar constantment. Segonament, el desenvolupament d’identitats digitals que els professors puguin utilitzar per comunicar-se, col·laborar, aprendre i ensenyar. La tercera dimensió a tractar és el valor de l’aprenentatge social a partir de teories com el constructivisme social i la teoria sociocultural que posa èmfasi en la importància dels estudiants d’aprendre de forma activa. Per últim, desafiar el paper tradicional de l’ensenyament, fent que els professors es vegin a ells mateixos no només com docents sinó també com alumnes, canviant així el “sage on the stage” per el “guide on the side”.

L’Open entre iguals... Si pensem en la possibilitat de compartir entre docents les nostres pràctiques i a partir d’aquesta base d’open entre iguals, anar expandint-nos a través de diferents comunitats socials com ara entre pares, entre alumnes, entre tots aquells que estiguin interessats en la docència i anar creixent a poc a poc com si es tractés d’una xarxa de coneixement, del centre escolar cap enfora, que és una acció que es facilita gràcies a l’expansió que ens aporten les tecnologies de la informació i la comunicació. Així doncs, podem entendre l’aprenentatge obert no només com una pràctica sinó com una ètica, un compromís democràtic i una forma de ser enfront de l’educació. Existeixen complicitats i riscs sobre l’aprenentatge obert però els beneficis ho compensen. L’educació és compartir coneixement, per això l’ “openness” és inherent a l’educació, ens explica  na Catherine Cronin al seu article ‘Openness and Praxis: Exploring the Use of Open Educational Practices in Higher Education’ (http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/3096/4301), per tant, tinguem present que l’ “Openness” a l’educació compta amb diverses interpretacions: Open admission, Open as free, Open educational resources (OER) i Open educational practices (OEP). Aquesta última es diferencia de la resta perquè compta amb pràctiques col·laboratives que inclouen la creació, l’ús i la reutilització de l’OER, a més de pràctiques pedagògiques que utilitzen tecnologies participatives i xarxes socials per la interacció, l’aprenentatge entre iguals, la creació de coneixement i l’empoderament dels alumnes.